L’atleta alaiorenc Rafel Quintana va acabar la marató de Donostia en el 16è lloc absolut. Si amb açò no n’hi ha prou, la cursa servia per coronar el campió estatal de marató i el menorquí va finalitzar amb una encara més meritòria 6a posició absoluta al campionat d’Espanya (s’han d’excloure estrangers i veterans).
El resultat és molt satisfactori per al president de Lô Esport, malgrat que el crono de 2:28:52 sigui pitjor que el temps de l’any passat, que va fer 2:24:46, perquè ha millorat ostensiblement la posició en la classificació general: «El que importa en un campionat així és la posició final, i aquí he aconseguit la meva classificació més bona en un campionat d’Espanya a nivell absolut cinc posicions millor que l’any passat.» El maratonià puntualitza que enguany s’ha fet un canvi en el circuit: «El circuit ha passat de tres a dues voltes i açò ha perjudicat els atletes, ja que ara hi ha més tobogans que dificulten fer bones marques. A part, va bufar vent durant la carrera i des del km 18 em vaig quedar tot sol.» Tant és així, que la majoria d’atletes van empitjorar la marca uns 4 o 5 minuts respecte a l’edició de la marató anterior.
Els 42,195 km de recorregut se li van fer molt llargs, a l’alaiorenc. Va passar la mitja marató amb un temps d’1:10:52, i fins i tot va arribar al km 30 al mateix ritme, però a partir del km 34 va començar a acumular cansament: «Vaig passar un calvari. Vaig patir el que no està escrit per arribar a la meta.» És en aquests moment en què un se’n recorda de tota la gent que li fa costat i li ha donat ànims o suport en aquest viatge.
A partir d’ara toca un descans ben merescut i començar a pensar un nou objectiu, que de ben segur que serà igualment d’engrescador.